dimarts, 27 de desembre del 2016
Nàixer i morir sols?! Déu meu dels cels! En quins univers vius? Saps qui de debó va tenir un principi i un final tan profundament tràgics? Jean-Baptiste Grenouille, el protagonista de la novela EL PERFUM. Us la recomano.
I cert, avui dia malauradament ens trobem a casa nostra, no cal anar gaire lluny i travessar fronteres, casos de nadons abandonats dins els contenidors de brossa i persones grans que moren soles i les troben dies més tard sense que ningú vulgui acomiadar-se'n.
Però no crec que sigui prudent ni encertat generalitzar. Molts de nosaltres hem nascut dins una família que ens esperàven amb anhel i il.lusió i espero que quan ens trobem en trànsit entre aquesta vida i la mort, algú vulgui estar al nostre costat.
Una de les situacions més extremes és aquella en la que una persona decideix treure's la vida. Podem arribar a imaginar el sofriment d'aquella persona moments abans de prendre una decisió tan autodestructiva i dolorosa? http://www.elmundo.es/elmundo/2005/11/12/sociedad/1131782901.html
L'amor no és cap invenció de la societat però sí que és cert i ho veiem cada dia per televisió (Mujeres y hombres y viceversa, First Dates...) que de l'amor se n'ha fet un producte de consum a la carta (Meetic, per exemple, i empreses que es dediquen a organitzar events, sortides per a singles i persones separades).
Malament anem si creiem que en una parella, un viu aferrat a l'altra persona. Sols aquells que tenen una baixa autoestima o són emocionalment sobredependents actuen d'aquesta manera.
La globalitat del món on vivim i la hipermodernitat en la que es mou la societat d'alguna manera també faciliten que les tradicions i rituals de bodes a l'esglèsia amb la benedicció d'un cura, per posar un exemple, poc a poc deixin el protagonisme a altres cerimònies i maneres diferents de viure la parella o les relacions sentimentals.
La perfecció no existeix. Ningú és perfecte. Si un es reconeix a si mateix que no l'és, més lliure serà i més fàcil resultarà trobar o deixar-se trobar per algú amb qui compartir la vida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada