Breu explicació?! Si el primer parràgraf ha estat com un cafè expresso amb doble de cafeïna fulminant!
Bromes a part, comparteixo amb tu que la identitat de cada persona agafa elements del seu entorn (bons i dolents) i aquells de la seva pròpia collita. Una altra manera, força similar, de comprendre la identitat és que és una realitat que compleix un guió ja escrit ens els nostres gens (predisposició hereditària a... la violència o a l'altruime, per exemple) com també és una realitat que funciona com una esponja: absorbeix tot allò amb el que més a gust se sent, tant sigui bo com dolent... actituds i comportaments (a la feina, en els estudis, en les emocions i sentiments) en són els seus trets principals.
I tens raó, no tot és el que sembla ni tot sembla allò que realment és. Amb els anys, amb el plus que ens dóna el pas del temps, i les relacions socials, les persones conegudes, amigues i íntimes que un pot trobar-se al llarg de la vida, et permeten distingir, identificar o aïllar allò que vertaderament és autèntic d'allò que no l'és. I com a professionals de la intervenció socioeducativa i amb unes dosis addients d'intuïció també, si som capaços de descobrir l'arrel dels conflictes dels nostres usuaris, podrem de debò ajudar-los.
Nens i nenes rebels? Visca la rebel.lió! El sentit crític, posar en dubte formalismes i convencionalismes, anar a contracorrent... sobresortir i destacar.
Exercici professional... Cap de nosaltres de debò és lliure de prejudicis o idees preconcebudes? De debò n'estem tots i totes exempts?
I, vaig acabant, enlloc d'utilitzar cercles semàntics o eufemismes a l'hora de parlar amb els nostres futurs usuaris/es dels seus conflictes i problemàtiques també, depenent de cada cas (barreres idiomàtiques, nivell cultural...), podem utilitzar un llenguatge directe, clar i transparent, amb respecte i cordialitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada