CROS PALLARÈS

El primer que m'ha vingut a la ment és una pel.lícula d'Stanley Kubrick. Actes gratuïts de violència pura i dura.

Per Le Bon, tota identitat individual / persona és una entitat racional, un ens mogut per la raó, el sentit comú i la sensatesa però quan es veu submergida, inclosa, incorporada dins les inèrcies d'un col.lectiu, d'una comunitat, d'un grup més gran que és, a més a més, suggestionat, dirigit, hipnotitzat i induït, gairebé coaccionat per la paraula, el discurs carismàtic i emotiu d'un líder... la seva conducta i els seus actes poden esdevenir irracionals i impulsius. La seguretat i l'anonimat que proporciona estar amagat, camuflat dins i rera "una massa" convida als actes més violents, més cruels i més inhumans.

Podem observar aquest fenomen en episodis de vandalisme durant algunes manifestacions antisistema; la violència en els camps de futbol entre les aficions de hooligans; la pallissa en grup a persones indigents o de color; la violació i abusos sexuals en grup contra una sola víctima (i al damunt fer-ne difusió per whatsapp); les agressions fruit del bullyng i penjar-ne vídeos al Youtube (agressor-víctima-animadors-espectadors-qui ho grava i ho penja).

I en actes criminals contra la humanitat dins el context d'una guerra, d'una situació bèl.lica (violacions i tortures). Cadascú de nosaltres seríem capaços de les més cruels atrocitats (Srebrenica -Bòsnia-, Alep -Síria-, el genocidi de Ruanda...). Actes públics de dilapidació a l'Aràbia. Condemnes a la forca. 

Fa 1000 anys a Europa es sentenciaren a la foguera a milers de dones acusades i condemnades per bruixeria.



I els mitjans de comunicació? Com es recreen en el dolor? Recordem el tracte que van donar al cas de les nenes d'Alcàsser.

L'ésser humà és capaç dels més bells actes d'altruisme i solidaritat com de les majors atrocitats. 

Podem preguntar-nos què som en el fons, en essència? Bons o malvats? Què portem dins? A Zeus o Prometeu? Un àngel o un dimoni?