El fenomen de la influència.
DURKHEIM
Per Durkheim les diferents realitats i entorns que defineixen una societat, una comunitat (el civisme, les pautes de conducta permeses, les lleis i marcs normatius, trets lingúístics i culturals...) modelen la identitat de cada persona, actuen sobre la seva voluntat i conducta inculcant el reconeixement d'aquests com a propis i identitaris. Així cadascú de nosaltres fa nostres les tradicions, costums i hàbits socials, la llengua, la moneda, l'himne, la bandera i fins i tot determinades escales de valors i principis. Però també els estereotips, els estigmes i els prejudicis que donen peu al rebuig, la marginació i exclusió socials d'aquells que no s'ajusten als barems o estàndars sobre els que es fonamenta la societat / l'Altre.
La conducta social i la identitat de cada persona està subjecta, marcada, definida i programada des d'un primer moment a una pauta inculcada, acceptada, tolerada i reconeguda per l'Altre (L'educació -costums i actitud- dels pares sobre els seus fills, la de l'escola -coneixements i aptituds- sobre els seus alumnes, l'empresa -principis i valors- sobre els seus treballadors, els parlaments -normes de conducta- sobre la ciutadania, la televisió -què és notícia i se n´ha de parlar- sobre els espectadors...)
És un principi ideal en règims, demòcrates o no, com el Japó o Corea del Nord, per exemple, on la col.lectivització de la societat preval per sobre de la individualitat; on els interessos de la comunitat necessiten silenciar, rebutjar o apaivagar tot episodi de divergència individual.
El circ romà (panem et circenses). Crec que és un bon exemple d'aquest tipus d'influència. Passava fa 2000 anys i al govern de Rajoy li pot anar bé... Entretenir al poble (certa programació televisiva* hi ajuda molt) a fi de desviar l'atenció i la crítica sobre els episodis de corrupció política que esquitxa el país sencer.
*Sálvame (Telecinco) vs Intermedio (la Sexta)
*Mujeres y hombres y viceversa (Telecinco) vs Salvados (la Sexta)
"Anar a l'escola..."
https://www.google.es/search?q=ir+a+la+escuela&rlz=1C1AOHY_esES712ES712&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjB6a2NzuvPAhXEvBQKHUufBPIQ_AUICCgB&biw=1216&bih=653#imgrc=uNufjZIUUVrlGM%3A
LE BON
Per Le Bon, tota identitat individual / persona és una entitat racional, un ens mogut per la raó, el sentit comú i la sensatesa però quan es veu submergida, inclosa, incorporada dins les inèrcies d'un col.lectiu, d'una comunitat, d'un grup més gran que és, a més a més, suggestionat, dirigit, hipnotitzat i induït, gairebé coaccionat per la paraula, el discurs carismàtic i emotiu d'un líder... la seva conducta i els seus actes poden esdevenir irracionals i impulsius. La seguretat, l'anonimat que proporciona estar amagat, camuflat dins i rera "una massa" convida als actes més violents.
Podem observar aquest fenomen en episodis de vandalisme durant algunes manifestacions antisistema; la violència en els camps de futbol entre les aficions de hooligans; la pallissa en grup a persones indigents; la violació i abusos sexuals en grup contra una sola víctima (i al damunt fer-ne difusió per whatsapp); les agressions fruit del bullyng i penjar-ne vídeos al Youtube (agressor-víctima-animadors-espectadors-qui ho grava i ho penja).
I en actes criminals dins el context d'una guerra, d'una situació bèl.lica. Cadascú de nosaltres seríem capaços de les més cruels atrocitats (Srebrenica -Bòsnia-, Alep -Síria-, el genocidi de Ruanda...)
"Moviment de masses nazi..."
https://www.google.es/search?q=movimientos+de+masa+nazi&rlz=1C1AOHY_esES712ES712&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjrk6Lu1OvPAhUE0xQKHb6IBIEQ_AUICCgB&biw=1216&bih=610#imgrc=Bvuv0NubGH9rzM%3A
FREUD
Per Freud, la influència entre Subjecte / identitat individual i l'Altre / entorn social és recíproca i es retroalimenta. L'Altre "proposa", "convida" i el Subjecte es permet a si mateix, mogut per l'interès, la curiositat, la necessitat, el desig..., agafar tot allò que vol per afegir a la seva identitat.
El nom propi que ens han posat els pares, el rol professional que exercim dins el nostre entorn laboral (mestre-coordinador-director), el rol social que ocupem dins un cercle de companys de classe (líder, avorrit, conseller, engrescador)... els fem nostres, com a trets identitaris. I, alhora, cada entorn social (l'Altre) es reconfigura i es redifineix.
Un exemple: Polseres Vermelles. Cada personatge de la sèrie és un individu que es creu una personalitat inequívoca i excloent. Quan cadascú s'integra en el grup, cada identitat comença a reajustar-se, agafa un rol i el grup, alhora, pren una identitat pròpia. És quan llavors tenim : el "líder", el "colíder", el "guapo", el "llest", l'"impresicindible" i la "noia". I el grup agafa la seva pròpia identitat: esdevé "Polseres Vermelles".
També ho podem observar en la interacció cultural que es produeix amb l'arribada d'outsiders / persones immigrants a qualsevol país o comunitat. Hi ha un enriquiment cultural, lingüístic i gastronòmic mutu. Entre les persones nouvingudes i l'entorn que les rep. Hi ha un transvassament d'idees, coneixements, experiències i trets identitaris. Per exemple, no ens ha de sorprendre que apareguin persones subsaharianes fent seu el discurs independentista català. Evidentment també es poden produir conflictes de convivència que responen a la por i la ignorància.
I mirant enere en la història, podríem posar com exemple de fenomen d'influència freudià (disculpes per l'expressió), la cultura mossàrab.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada