D'on prové aquesta recerca, aquesta necessitat de resoldre els misteris de la vida quan no podem respondre ni a les preguntes més senzilles.
Per què estem aquí? Què és l'ànima? Per què somiem?
Tal vegada ens aniria millor sense mirar més enllà, sense aprofundir, sense anhelar.
Però la naturalesa humana no és així, ni el cor tampoc. No es per això perquè estem aquí.
Aquesta recerca, aquesta necessitat de resoldre els misteris de la vida. En el fons què importa si el cor humà sols aconsegueix trobar significat a la vida en els moments més petits.
Hem nascut per alguna cosa més. Per fer quelcom extraordinari.
Ens imaginem com a agents del nostre destí. Capaços de detrminar el futur. Però podem escollir realment quan triomfem o quan fracassem? O potser una força superior a nosaltres ens marca el nostre rumb? Què ens assenyala el camí? Què ens porta de la mà? És Déu qui intervé per a resguardar-nos?
Malgrat les seves fanfarronades, la trista realitat de l'home és que no pot escollir el seu triomf.
Sols pot triar com es comportarà quan el destí truqui a la seva porta, amb l'esperança de què tindrà el valor d'obrir-la.
Fingim ser com els altres. Volem respostes. Tenim responsabilitats. Cada pregunta ens porta a una altra pregunta.
Hem de fugir del nostre destí? Podem reconèixer el nostre destí quan arriba?
Ningú ha de sofrir en soledat. Tenim que cuidar els uns dels altres.
Les coses passen per algun motiu o senzillament esdevenen sense cap per què?
Per què estem aquí? Què és l'ànima? Per què somiem?
Tal vegada ens aniria millor sense mirar més enllà, sense aprofundir, sense anhelar.
Però la naturalesa humana no és així, ni el cor tampoc. No es per això perquè estem aquí.
Aquesta recerca, aquesta necessitat de resoldre els misteris de la vida. En el fons què importa si el cor humà sols aconsegueix trobar significat a la vida en els moments més petits.
Hem nascut per alguna cosa més. Per fer quelcom extraordinari.
Ens imaginem com a agents del nostre destí. Capaços de detrminar el futur. Però podem escollir realment quan triomfem o quan fracassem? O potser una força superior a nosaltres ens marca el nostre rumb? Què ens assenyala el camí? Què ens porta de la mà? És Déu qui intervé per a resguardar-nos?
Malgrat les seves fanfarronades, la trista realitat de l'home és que no pot escollir el seu triomf.
Sols pot triar com es comportarà quan el destí truqui a la seva porta, amb l'esperança de què tindrà el valor d'obrir-la.
Fingim ser com els altres. Volem respostes. Tenim responsabilitats. Cada pregunta ens porta a una altra pregunta.
Hem de fugir del nostre destí? Podem reconèixer el nostre destí quan arriba?
Ningú ha de sofrir en soledat. Tenim que cuidar els uns dels altres.
Les coses passen per algun motiu o senzillament esdevenen sense cap per què?
